Recuperem TV3


TV3 s’ha convertit, per desgràcia de la majoria de catalans que estem per la bona convivència amb la resta d’espanyols, a la punta de llança dels separatistes. Per això els partits que defensen la secessió a València tenen marcat en vermell que es torni a poder sintonitzar a tota la comunitat. Volen repetir el procés de bogeria que estem vivint a Catalunya, i per a això res millor que comptar amb una de les eines que s’han demostrat més eficaces per a l’agitació i la propaganda.

Els mitjans públics, en ser sufragats amb els diners de tots, han de ser molt curosos a l’hora de marcar la seva línia editorial. A l’Espanya democràtica s’ha prodigat cert biaix per part de tots els governs, fossin centrals o autonòmics, a favor de l’Executiu de torn, però el que hem viscut a Catalunya des de 2012 és insuperable. Arribant a l’extrem que les grans manifestacions dels 11 de setembre dels últims anys s’han organitzat no «amb el suport de» sinó «des de» TV3, sent aquesta cadena el fil conductor dels convocants durant els mesos anteriors per garantir-se una assistència massiva.

La televisió de la Generalitat de Catalunya sempre ha estat una cadena amb cert tarannà nacionalista, però actuava amb discreció i, sobretot, intentant trepitjar el menor nombre calls possibles. Des de la seva fundació va ser un mitjà «catalanista», entenent per «catalanista» la visió que Convergència i Unió, i en part ERC, tenen de Catalunya. Gràcies a la generositat de les arques públiques s’ha convertit en el gran mitjà audiovisual de la nostra comunitat autònoma. Cap altra televisió té el seu potencial ni els seus mitjans. Com és ben sabut, TV3 i la resta de la corporació audiovisual autonòmica catalana té més treballadors a Catalunya que Mediaset o Atresmedia a tot Espanya.

Tota aquesta força s’ha posat al servei del separatisme més extrem. TV3 competeix amb l’emissora de ràdio de la Generalitat, Catalunya Ràdio, per veure qui és més radical a l’hora de faltar al respecte als catalans que estem en contra de la secessió. Fets com el de la crema d’un exemplar de la Constitució en el matinal informatiu de la televisió pública, que en un informatiu nocturn es presentés a un condemnat per assassinat de la banda Terra Lliure com «un gran reserva de l’independentisme» o que tertulians secessionistes diguin «feixistes» o «fatxes» a periodistes o polítics constitucionalistes sense que els conductors dels espais diguin res, aquests fets, dic, ja no sorprenen a ningú.

Per sort, els ciutadans han pres bona nota, i en cada índex d’audiència comprovem el descens de TV3. Però encara segueix sent el mitjà de referència per a una part important de la població, i per això és imprescindible, per a la bona convivència entre tots els catalans, sobretot, i entre els catalans i la resta d’espanyols, també, que s’aturi aquesta espiral d’odi fomentada des de TV3.

Com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’organisme que hauria de vetllar per les bones pràctiques en els mitjans de la Generalitat, s’ha demostrat inoperant donat que també ha estat pres pels secessionistes, i el vot de qualitat del president de manera reiterada bloqueja els intents dels consellers que només busquen que la televisió i la ràdio públiques estiguin al servei de tots, i no només d’uns quants, caldrà buscar altres fórmules.

Seria imprescindible que, després de la formació del Govern, es prengui seriosament la qüestió de la manipulació tòxica per part dels mitjans d’informació públics a Catalunya. Atès que amb els diners de tots els espanyols (en tant que la caixa d’hisenda és comú) s’està fomentant, mitjançant la mala praxi periodística, la ruptura de la convivència a Catalunya, el futur executiu central hauria de vetllar que abans de facilitar un nou finançament amb condicions avantatjoses a la Generalitat aquesta s’avingui a que una comissió independent integrada per professionals de la informació vetlli pel bon ús dels fons públics a TV3 i Catalunya Ràdio.

És impossible recuperar TV3 perquè torni a estar al servei de tots els catalans si pensem en la bona voluntat dels actuals rectors de la Generalitat, que han abusat dels mitjans públics fins a extrems inacceptables. Per això cal la seva intervenció de facto, però no pels poders públics, sinó per professionals de la comunicació que regenerin unes cadenes que han deixat de ser un servei públic per a convertir-se en mitjans de propaganda.

Per això és imprescindible que una comissió integrada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE) i pels degans de les facultats de periodisme de tot el territori nacional triï un comitè de savis que vetlli, però amb competències executives i no només consultives, perquè TV3 i Catalunya Ràdio tornin a ser el que sempre haguessin tingut de ser: mitjans de comunicació al servei de tots els catalans i no un factor d’odi i divisió. Pel bé del periodisme, pel bé dels ciutadans.

Sergio Fidalgo
Abc
1 novembre 2016

Link a l’original