Linxar el dissident


Miriam Tey va decidir anar a Londres per assistir a una conferència de Carles Puigdemont, la qual cosa demostra la seva valentia, perquè s’ha de tenir valor per desafiar el sopor i el tedi d’una xerrada del president per accident. Però ella té la gosadia que a mi em falta i va pensar que calia escoltar el que el líder d’Junts pel Sí deia i, si el contingut ho propiciava, preguntar.

Com la xerrada no era més que l’enèsima actuació propagandística pro-secessió i pro-destrucció de la convivència entre catalans, Tey va decidir demanar la paraula. I va denunciar la falta de respecte a la legalitat espanyola per part del president per accident. Legalitat que és la que el legitima per ocupar el seu actual càrrec. Fins aquí, el que és normal. Un polític ven la seva moto davant d’un auditori, un assistent critica la seva actitud, el polític replica i es va acabar la història.

Però llavors ve la segona part. Com Barcelona no és tan civilitzada com Londres, i a la capital catalana el que mola és disparar (metafòricament) al dissident, que no combrega amb la línia oficial de la revolució dels somriures, a Tey l’esperaba, així que va arribar del Regne Unit, una àmplia gamma d’ofenses, manipulacions i mentides per part de diversos mitjans de comunicació afectes a Junts pel Sí.

Res de nou, perquè a Catalunya ser independentista té premi, i ser crític amb el secessionisme et garanteix, amb sort, un mantell de silenci sobre la teva persona. I si molestes massa, el linxament públic. Miriam Tey ha estat l’última víctima d’un procediment pervers d’uns personatges que presumeixen de “democràtics” i “cívics” quan amb les seves actituds quotidianes demostren que aquests qualificatius els vénen molt grans.

Sergio Fidalgo
CatalunyaPress
18 de maig de 2016

Link a l’original