La Catalunya linxada


La llei de Lynch no és patrimoni exclusiu de les pel·lícules dedicades al Far West. A la Catalunya de Carles Puigdemont, com és norma dels governs nacionalistes, el linxament moral del discrepant és un element fonamental de la seva forma de fer política. Acovardir al que gosa sortir-se del pensament únic secessionista, o al que posa en dificultats algun dels seus postulats o a algun dels seus líders, forma part del seu ADN.

L’última víctima d’aquest tipus de linxament civil ha estat Cristian Segura. El seu delicte, ser periodista i haver posat en coneixement de la societat que el jutge Santiago Vidal anava presumint de les presumptes il·legalitats que cometia la Generalitat de Puigdemont i Junqueras. I no només això. També va cometre la ‘ofensa’ al nacionalisme de destapar les amenaces que Lluís Llach anava proferint en actes públics als funcionaris i policies en el cas que els donés per complir la legalitat democràtica vigent a Espanya.

Res de nou. Res que no hagin patit altres ciutadans que hagin estat molestos pel nacionalisme. Fa uns anys l’ex diputat Antonio Robles ja va patir aquest intent d’assassinat civil. Dolores Agenjo, l’única directora d’un col·legi públic que es va negar a cedir les claus per a la ‘consulta’ del 9-N, també va patir els embats de la maquinaria de picar carn secessionista. Són milers els ciutadans que a Catalunya han patit aquest tipus d’assetjament moral.

Ok Diario sap de què va la pel·lícula. No en va va ser assenyalat com per l’autodenominat “Observatori del discurs de l’odi dels mitjans”, un invent dels periodistes secessionistes més radicals amb el suport econòmic del govern municipal d’Ada Colau. El seu delicte? Ser crític amb els abusos del nacionalisme governamental d’ERC i el PdeCAT. Per desgràcia, la llei de Lynch no forma part del passat ni de les pel·lícules de vaquers. És plenament vigent a la Catalunya del 2017 gràcies als defensors de l’autodenominada “revolució dels somriures”.

Sergio Fidalgo
Ok Diario
29 d’abril de 2017

Link a l’original